El
segrest de la Pedra que si volia aprendre a volar
Hola,
soc en
jaumet,
una pedra, si, que passa?
potser pensàveu
que les pedres no parlem? no respiren? no tenen sentiments? no
escrivim?
no fem
blogs? (pero després
la gent troba normal que un gos que surt per la tele si faci blogs :/
), pero el mes important, vosaltres creieu que les pedres no volem?
i que no volem
aprendre a volar? si la resposta és que si que o penseu, aneu molt
equivocats.
Fa
més de 2000 anys, les pedres, érem les protectores del cel, estàvem
sempre volant, ajudant a les fades a fer els seus treballs (i si,
abans de que digueu «no creo en las A***», si que existeixen), vam
ensenyar a totes les aus a volar (encara que ens vam deixar els
pingüins, els kiwis i les gallines a la meitat de les pràctiques),
i el més important de tot, quan una pedra aconseguia fer una acte
important o destacat, se li donava la autoritat i el plaer per el que
totes les pedres lluitàvem, ser una estrella.
Un
dia, Carlos Miguel, un mag molt poderós, ens va llençar un malefici
a tota la nostre raça, (degut a que vam trencar un vidre de casa
seva sense voler) aquest malefici, va provocar, que totes les pedres
perdéssim l'habilitat de volar.
Anys
mes tard, jo, vaig decidir que tornaria a volar costes el que costes,
i després de mesos de dedicació, caigudes i cops, ho vaig
aconseguir, podia volar. Aquesta noticia, va arribar a les orelles de
Carlos Miguel, el que sense pensar-so dos cops, em va segrestar, per
que no ho ensenyes a fer a les altres pedres.
Ara,
tu, tu que estas llegint això, pots ajudar-me, seguint les pistes
codificades i amagades que he deixat, per que em puguis trobar i no
aixecar gaires sospites, si ho aconsegueixes, contribuiràs a que
pugui ensenyar a volar a les altres pedres, i a la vegada m'ajudaràs
a aconseguir el somni de tota pedra, arribar a ser una estrella.
Totes
les pedres compten amb tu.
Per
començar el viatge, mireu el lloc on estan alguns dels meus germans.
